Conèixer la normativa bà sica de PRL i identificar riscos en entorns informà tics
En aquest OA1 ens centrarem a entendre el marc general de la prevenció de riscos laborals en el muntatge i manteniment d’equips informà tics: quina legislació hi ha, quins riscos existeixen al taller i quines mesures globals s’hi apliquen. L’objectiu és que conegueu els conceptes bà sics de PRL i sapigueu identificar els principals perills del vostre entorn de treball abans d’aprendre, a l’OA2, com protegir-vos-hi amb EPI i procediments concrets.​
En primer lloc, veurem què diu la normativa bà sica de prevenció de riscos laborals i quines obligacions tenen tant les empreses i centres educatius com els treballadors i l’alumnat. Parlarem del dret a rebre informació i formació sobre seguretat, de la necessitat d’avaluar els riscos i de la responsabilitat individual de respectar les normes i comunicar situacions perilloses o incidències al taller.​
A continuaciĂł, identificarem els riscos mĂ©s habituals en un entorn informĂ tic: riscos elèctrics (descĂ rregues, curtcircuits, sobrecĂ rregues), riscos fĂsics (caigudes, talls, cops, manipulaciĂł de caixes i eines) i riscos ergonòmics i ambientals (postures incorrectes, il·luminaciĂł inadequada, soroll, ventilaciĂł i temperatura). Per a cada tipus de risc analitzarem exemples reals del taller per aprendre a reconèixer-los rĂ pidament i valorar la seva gravetat.​
Finalment, treballarem les mesures preventives generals que s’apliquen a tot el centre: senyalitzaciĂł de seguretat, ordre i neteja, normes bĂ siques de comportament al taller i protocols interns d’emergència i evacuaciĂł. Aquestes mesures constitueixen la base comuna sobre la qual, en l’OA2, incorporarem l’ús d’equips de protecciĂł individual i les bones prĂ ctiques especĂfiques per treballar de manera segura amb equips electrònics i informĂ tics.​
La prevenció de riscos laborals no és només una recomanació, sinó una obligació legal que afecta tant les empreses com les persones que hi treballen o hi fan prà ctiques. La normativa estableix que l’objectiu principal és evitar accidents i danys a la salut, i que la seguretat s’ha de tenir en compte des del disseny dels espais i equips fins a la manera de treballar cada dia.​
La llei obliga l’empresa a avaluar els riscos de cada lloc de treball, a planificar mesures preventives i a proporcionar equips i formaciĂł adequats a les tasques que s’hi fan. Això vol dir que, en un taller informĂ tic, s’han d’analitzar els riscos elèctrics, fĂsics, ergonòmics i ambientals, i establir normes, procediments i equips de protecciĂł per reduir-los al mĂ xim.​
Al mateix temps, la normativa també defineix obligacions per a cada treballador o alumne en prà ctiques que utilitza les instal·lacions i els equips. Entre aquestes obligacions hi ha la de respectar les instruccions dels professionals o responsables, utilitzar els EPI quan calgui, fer un ús correcte de les mà quines i eines i no posar en risc ni la mateixa seguretat ni la dels companys.​
Un aspecte clau de la legislació és el dret a la informació i a la formació en matèria de seguretat. Abans de realitzar determinades tasques, la persona ha de conèixer quins riscos comporten, quines mesures preventives s’han d’aplicar i com s’han d’utilitzar els equips de treball i de protecció.
La legislació també estableix l’obligació de comunicar situacions perilloses, defectes en equips o incidents que hagin estat a punt de provocar un accident. Informar d’un problema no és “queixar-se”, sinó col·laborar en la millora de la seguretat, perquè permet al centre o a l’empresa corregir l’avaria, substituir un cable o revisar un procediment abans que passi res greu.​
Cal recordar que les normes de prevenció també s’apliquen durant la formació professional en els instituts i les prà ctiques en empresa, encara que l’alumnat no sigui personal contractat. Això vol dir que tant l’institut com l’empresa col·laboradora han de garantir un entorn segur, però l’alumne també ha d’assumir el seu paper actiu, aplicant els coneixements de PRL i respectant els protocols interns en tot moment.​
En un taller informà tic, el risc elèctric apareix tant a les preses de corrent com a l’interior dels equips i de les fonts d’alimentació. Una mala manipulació pot provocar descà rregues elèctriques, curtcircuits o sobreescalfaments que poden acabar en cremades, danys als components o, en casos extrems, incendis.​
Les descà rregues elèctriques es poden produir en tocar borns o conductors sense aïllar, en manipular equips connectats a la xarxa o en treballar amb mans humides. Per reduir aquest risc, a nivell general, és essencial prendre consciència de la presència de tensió, respectar la senyalització de perill elèctric i seguir sempre les instruccions de seguretat del centre.​
Els curtcircuits es produeixen quan dos punts del circuit que no s’haurien d’unir queden connectats directament, sovint per cables pelats, cargols solts o eines metà l·liques mal col·locades. Això pot generar un augment brusc del corrent, escalfament dels conductors i trencament de components, de manera que, com a mesura preventiva general, cal mantenir ordre al lloc de treball, cuidar l’estat del cablejat i evitar deixar objectes metà l·lics sobre plaques o fonts d’alimentació.​
Les sobrecà rregues es donen quan un circuit suporta més corrent del que ha estat dissenyat per aguantar, per exemple connectant massa equips a una mateixa regleta o utilitzant fonts d’alimentació insuficients. Aquesta situació afavoreix l’escalfament de cables, connectors i fonts, per això, com a criteri general, cal respectar les potències mà ximes indicades als dispositius i evitar l’ús d’allargadors o regletes en mal estat.​
En un taller d’informĂ tica, a mĂ©s dels riscos elèctrics, tambĂ© hi ha riscos fĂsics relacionats amb l’ordre, el moviment i la manipulaciĂł de materials. Aquests riscos poden provocar caigudes, talls, cops o lesions musculars que, tot i no semblar greus al principi, poden acumular-se amb el temps i afectar la salut de l’alumnat i dels professionals.​
Cables pel mig del pas, caixes deixades a terra o eines disperses sobre el recorregut poden provocar ensopegades i caigudes. Per prevenir-ho és essencial mantenir passadissos lliures, subjectar i canalitzar els cables, i guardar materials i caixes en els espais habilitats quan no s’estan utilitzant.​
El xassĂs dels ordinadors, algunes plaques metĂ l·liques i certes eines poden tenir vores o punts que produeixen talls si es manipulen sense cura. TambĂ© es poden produir cops a les mans i als dits en encastar components amb massa força o en fer palanca amb tornavisos i altres eines, per això cal treballar amb moviments controlats i amb les eines adequades, evitant presses i distraccions.​
Els ordinadors de sobretaula, monitors i caixes de components, tot i no tenir un pes extrem, requereixen una bona tècnica d’aixecament i transport. Si es manipulen freqüentment amb mala postura o sense ajuda, poden aparèixer dolors d’esquena, espatlles o genolls; per això és important flexionar les cames per aixecar pesos, repartir la cà rrega entre dues persones quan calgui i utilitzar carros o altres mitjans auxiliars per desplaçar diversos equips alhora.​
Eines com tornavisos, alicates o cĂşters poden ser perilloses si s’utilitzen de manera improvisada, per exemple fent servir un tornavĂs com a palanca o obrint caixes amb un cĂşter sobre la falda. A mĂ©s, els petits components (tacs, cargols, connectors) es poden perdre fĂ cilment a terra i convertir-se en punts de risc per a relliscades o per a danys als equips, com curtcircuits, quan queden atrapats sota cadires o peus de taula; una bona prĂ ctica Ă©s treballar sempre sobre una superfĂcie ordenada i utilitzar safates o caixes petites per als cargols i peces.
Les males postures davant l’ordinador, una alçada incorrecta de la cadira o de la taula, una il·luminació deficient o un ambient sorollós i mal ventilat poden provocar molèsties musculars, fatiga visual, mal de cap i disminució de la concentració. Encara que no siguin tan visibles com una descà rrega o un tall, aquests riscos afecten el rendiment i la salut si es mantenen durant hores o dies seguits.​
Treballar llargues estones assegut amb l’esquena corbada, el cap massa avançat o les espatlles encongides pot generar tensions al coll, a l’esquena i als braços. Per reduir-ho, és recomanable que l’esquena estigui recolzada al respatller, els peus ben posats a terra, els genolls aproximadament a 90° i la pantalla a l’altura dels ulls o lleugerament per sota, evitant girar constantment el coll.​
Una il·luminació massa dèbil o amb reflexos a la pantalla pot obligar a forçar la vista i adoptar postures estranyes per evitar enlluernaments. Cal combinar llum natural i artificial de manera equilibrada, evitar reflexos directes sobre la pantalla i utilitzar cortines o persianes quan el sol entra de cara; també ajuda a fer pauses breus per descansar la vista periòdicament.​
Un ambient amb massa soroll (ventiladors, converses, equips) i una mala ventilaciĂł pot causar cansament, mal de cap i dificultat per concentrar-se. De la mateixa manera, una temperatura massa alta o massa baixa incomoda i pot afavorir una postura rĂgida o encongida; per això Ă©s important mantenir una temperatura moderada, renovar l’aire regularment i controlar el soroll en la mesura del possible.​
Les mesures preventives generals sĂłn aquelles normes i hĂ bits que ajuden a reduir tots els tipus de risc al taller: elèctrics, fĂsics, ergonòmics i ambientals. Inclouen la senyalitzaciĂł, l’ordre i la neteja, les normes bĂ siques de comportament i el compliment dels protocols interns del centre.​
La senyalitzaciĂł de seguretat serveix per indicar perills (electricitat, superfĂcies calentes), obligacions (Ăşs d’EPI), rutes d’evacuaciĂł i punts importants com extintors o quadres elèctrics. Perquè sigui efectiva cal respectar-la sempre, no tapar els rètols amb mobiliari o cartells i recordar que forma part de la normativa de prevenciĂł del centre.​
Un taller ordenat i net redueix ensopegades, caigudes, curtcircuits i danys als equips, a mĂ©s de facilitar el treball i la localitzaciĂł d’eines i components. Algunes normes bĂ siques sĂłn: recollir cables i eines en acabar, no deixar caixes ni material al mig del pas, eliminar residus immediatament i mantenir les superfĂcies de treball lliures d’objectes innecessaris.
El comportament al taller ha de ser professional: està prohibit córrer, fer broma amb les eines o empènyer companys, i s’han de seguir les instruccions del professorat en tot moment. També cal evitar menjar o beure a prop dels equips, respectar el torn d’ús de les eines i comunicar qualsevol incidència o material defectuós abans de continuar treballant.​
Els edificis disposen de protocols d’emergència (evacuació, incendi, incidència elèctrica), de normativa sobre ús d’EPI i de procediments per informar d’un accident o gairebé accident. Conèixer aquests protocols i participar en simulacres ajuda a reaccionar amb calma i eficà cia si mai es produeix una situació real.​
